Marquesat de Solleric
Corona marquesal | |
Tipus | marquesat jurisdiccional i títol nobiliari |
---|---|
Primer titular | Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis |
Rei | Carles III |
Data | 31 de juliol de 1770 |
Actual titular | Faust Morell i Orlandis[1] |
Epònim | Solleric |
Estat | Espanya |
El Marquesat de Solleric és un títol nobiliari creat el 31 de juliol de 1770 pel rei Carles III a favor de Miquel Vallès-Reus de Solleric i Orlandis, noble mallorquí, cavaller d'Alcántara (des de 1719), regidor perpetu de Palma i senyor de la cavalleria de sa Galera de Felanitx amb referència a la possessió que tenia a Alaró, Solleric. El 2 de juny de 1783 li fou annexada la grandesa d'Espanya honorària pel fet d'haver facilitat la represa de l'illa de Menorca i els honors de ministre de finances.[2][3]
Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. El títol fou rehabilitat per Reial Decret de 4 de desembre de 1981 a favor de Ferran d'Espanya i Morell, V comte d'Espanya. La rehabilitació fou revocada per Reial Decret el 19 de desembre de 1984, i rehabitalitat de nou el 15 d'octubre de 1987 a favor de Faust Morell i Rovira.[4]
L'any 1763 Miquel Vallès-Reus feu construir una residència urbana a Palma, anomenada "palau del marquès de Solleric" (o "can Morell"). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb l'estil rococó, i l'escala imperial del pati, que porta a una lògia.[2]
Marquesos de Solleric
[modifica]Titular | Període | |
---|---|---|
Creació per Carles III | ||
I | Miquel Vallès-Reus de Solleric i Orlandis | 1770-1790 |
II | Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès | 1790-1807 |
Rehabilitació | ||
III | Ferran d'Espanya i Morell | 1981-1984 |
IV | Faust Morell i Rovira | 1987-2003 |
V | Faust Morell i Orlandis | actual titular |
Referències
[modifica]- ↑ www.boe.es
- ↑ 2,0 2,1 «Marquesat de Solleric». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Elenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles. Instituto Español de Estudios Nobiliarios, Ediciones Hidalguía, Madrid, 2015.
- ↑ Vidal y de Barnola, Luis Alfonso «Títols mobiliaris de Mallorca (i IV)». Paratge, Núm. 8, 1997 [Consulta: 11 setembre 2016].